Cantin les muses, avui, per a mi:

Poesia incerta:

Fruit d'un somni passatger

que a les nits dins meu deambules.
Que del cert n'ets suau, sincer,

com les gotes en la pluja.


Sota l'ombra de la lluna

el moix poeta, desperta,

i guaita les engrunes

d'eixa poesia incerta.

L'eix de l'agonia:

Aspre i pérfid raonament

que dins meu corres la veu

de deliris que inconscient

plasmo en vers, de cap a peus.

Parlen sols, de mi en fan burla

sentiments que un vent empeny.
Vent violent que avui no bufa
I no em capgirarà, el seny.

Morin dins l'obtús passat

que dins l'ànima s'arrela

capgirant records guardats,

que dels somnis son l'estela.

Si no puc vetllar per tot

que m'ofeguin les ventades

d'aire fred que glaça el mon

i arrosseguen les onades.

Esteve Gener Llompart.