Poesia:
Força ígnia que m’empenys
A plasmar els cànons prohibits.
Raig de llum, dins meu encens
Un gran mon on veig fluir
Sentiments per descobrir.
Foc d’indrets desconeguts,
Tu prens foc a les paraules,
Fill del sol que en mi reveles
Vells tabús, arcaics secrets,
Que remuguen, sens context.
Tu ets el fum dels esperits
que jauen en l’infinit!
Que a l’espera del meu crit...
faran goig de mon delit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada