Cercle viciós que em contrau fins a fer-me vomitar eixos versos:

Records:

Reflectia la teva llum
En versos encantats
Impregnava de color de sang
El dolor que jo sentia

I feia néixer, un cop rere l’altre,
La mateixa quimera
Que mai duia a terme,
I tot tornava a començar.

Sorgies tan brillant
D’una obscura obsessió
D’un desig tan llunyà
D’un camí foll de tristesa.

Així doncs, em feies veure
Una màgia, tan utòpica,
Un conjur, com impossible
D’un nivell que no abastia.

I encara avui, brots de nostàlgia
Fan un buit dins la meva ànima
Com un record d’un torb passat
Que mai es dignà a desaparèixer.

Esteve Gener Llompart