dissabte, 6 de març del 2010

Monotonia:


Fibló rutinari:

Tantes hores saturades

als rellotges escapçats,

però a mi rai, no em fan basarda,

visc perdut, pels atzucacs.

(i...)

Per parets deu cops pintades,

per racons no il·luminats,

d’una vida emmurallada,

dins el fosc clavegueram

d’un cor brut, de porcellana

que tants cops ha sanglotat.


Esteve Gener Llompart

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada