Constància:
La nuesa del paisatge
d’urbanites camps d’enguany,
el pesat bufar de l’aire
que arrossega un món banal.
Però tu vius aquí i arreu,
però tu vius, però sempre amb mi,
tu ets mon so, la meva veu
que remuga en gran delir.
Tu n’ets cant del gran Parnàs,
que relleves torb el món,
torb un mon fruit del fracàs.
Esteve Gener Llompart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada