Eco d'allà on regna el silenci:
D'ultratomba sempre em criden,
més enllà d'aquesta boira,
l'estímul sonor d'antigues
veus presents en la memòria.
Vagues ombres del passat,
m'arravaten la desídia.
Desxifrant-me l'entrellat
que em tenia pres dels dies.
Jo, vaig lligar el forrellat
que em tenia presoner
dels meus propis maldecaps.
I ara vull sortir del pas,
ara vull ser pioner,
l'últim vers, l'escriuré amb sang.
Esteve Gener Llompart.
fua! no sé si pq estic en un estat depresiu o què, però aquest poema m'ha colpejat. M'encanta, crec que jo també escriuré l'ultim vers amb sang
ResponEliminaMolt gran, de veritat
ResponEliminaEspectacular!
ResponEliminaEi Esteve!! M'agrada molt aquest poema i ja deu tenir casi dos anys!! a veure si la teva producció poètica tira endavant!
ResponElimina