Foll i en quarentena:

Demència:

Foll, ardent, i arran de terra

resta un tu, el teu tu conscient,

mentre l’altre amb veu propera

al teu tu, hi irromp violent.

Esteve Gener Llompart

Troballa:

Constància:

La nuesa del paisatge

d’urbanites camps d’enguany,

el pesat bufar de l’aire

que arrossega un món banal.

Però tu vius aquí i arreu,

però tu vius, però sempre amb mi,

tu ets mon so, la meva veu

que remuga en gran delir.

Tu n’ets cant del gran Parnàs,

que relleves torb el món,

torb un mon fruit del fracàs.

Esteve Gener Llompart

Poemes de l'Alquimista

Jo em donaria a qui em volgués:

Jo em donaria a qui em volgués,

com si ni jo me n'adonés,

d'aquest donar-me: com si ho fes

un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés

a canvi meu per sempre més:

que res de mi no me'n quedés

en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,

per un de sol, però que besés

i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,

com si ni jo me n'adonés:

com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre.

Versió cantada per Maria del mar Bonet:

http://www.youtube.com/watch?v=StiRNB4656I

Lluita aferrissada.

Lluitar:

Amb la força de l'escorça
de cent roures, i d'alzines
que gallardes en la flama
planten cara a les espurnes
que les volen calcinar.

Com el foc que les abraça
i les fa caure entre les cendres
de les que eren al costat,
jo també soc d' ígnia força
vers quelcom al meu abast.

Doncs soc fet d'immortal fúria
ressorgit de les calúmnies
de tants anys en la foscúria


Esteve Gener Llompart

Joan Salvat-Papasseït.

Visca l'amor:

Visca l'amor
que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!

Visca l'amor
l'he cridada i venia
tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor
que ella també es delia.

Visca l'amor:
la volia i l'he pres.

Joan Salvat-Papasseït.

Poesia, com a cor brollant en l'èmfasi.

Missatge subtil:

I em vaig perdre en l’infinit

que els teus ulls em trametien,

ulls de marbre, ulls brodats

de tendresa i de delit,

de l’afany que jo tenia

d’estar amb tu i al teu costat.

Vaig trencar un regim prohibit

per a sentir el que jo sentia,

sentenciant a tu abraçat

la claror d’aquella nit.

-Valga’m tot, ves qui ho diria,

que en mi el goig, vas despertar!

Esteve Gener Llompart.

Monotonia:

Fibló rutinari:

Tantes hores saturades

als rellotges escapçats,

però a mi rai, no em fan basarda,

visc perdut, pels atzucacs.

(i...)

Per parets deu cops pintades,

per racons no il·luminats,

d’una vida emmurallada,

dins el fosc clavegueram

d’un cor brut, de porcellana

que tants cops ha sanglotat.

Esteve Gener Llompart